Adreces i telèfons

Un dels més grans atractius de la visita a Lluçà, sòn les famoses pintures al fresc , guardades en unes sales del monestir. Es tracta d'un dels millors conjunts de pintura catalana que marquen l'època de transició de la pintura romànica al fresc, a la pintura gòtica sobre taula. Es varen executar durant el segle XIV en una època de crisi al país i d'escassa producció artística en aquest camp.
Les pintures ornaven un indret poc corrent, la part inferior del cor de l'església. En època més tardana, probablement en refer-se la façana del segle XVII, es varen ocultar, i es va arrebossar i pintar de nou el sotacor com la resta de l'església. És probable que en aquella època estigués ja molt deteriorada la part inferior de cada banda de sota cor, per la humitat del sòl. Es van descobrir les pintures al 1954, però no es van arrencar i fixar fins l'any 1961. Van ser exposades a Madrid i Barcelona, i van tenir molt reconeixement periodístic i de profesionals.

Es componen bàsicament de set fragments murals de volum molt desigual que impressionen pel seu color, estat de conservació i agilitat de composició. El seu autor les va concebre com una gran composició única, amb un gran Crist al centre de la volta i dos retaules o conjunts a cada banda, depenent l'un de l'altre. En un d'ells s'hi desgranen les escenes de la vida de Crist des de l'Anunciació, que era de mida més gran, fins a la vinguda de l'Esperit Sant. En l'altre, la vida de Sant Agustí, del qual només es conserva un petit fragment.

El Crist és representat assegut amb una mà sobre una gran bola del món i amb l'altra mà beneint. L'acompanyen als seus angles, els quatre evangelistes amb els seus símbols, dels quals només es conserva l'àliga de Sant Joan i l'àngel de Sant Lluc. A la dreta del Crist hi havia el retaule representant les escenes de la seva vida: a la part de d'alt, trobem la Visitació, el Naixament, l' Adoració dels Reis, la fugida a Egipte i a baix veiem la traïció de Judes, la Flagel·lació, el devallament de la Creu, la Resurrecció, l'Ascenció al cel i la Vinguda de l'Esperit Sant. Al retaule de l'esquerra de Crist, també en dos registres, s'inicia amb una representació de l'arbre del Paradís i d'un baptisme fet per un bisbe, escena central amb Sant Agustí com a doctor, i acaba amb la constitució d'un monestir en la qual són representats uns canonges escoltant el Sant, la vesticció d'un novici i un picapedrer amb uns mestres d'obres construïnt una església. En el registre inferior sols es veu una escena de la passió de Crist.

El Crist central medeix 1,80 x 1,95 metres; el retaule de la vida de Crist medeix 2,30 x 4,30 metres, i el de Sant Agustí, 2,22 x 2,77.

Els altres quatre fragments són molt petits. Els dos primers ornaven la part anterior del semicercle del cor i, per tant tenen la seva forma. Estan bastant mutilats, però sabem que un d'ells representa Sant Jordi, i l'altra pintura és un personatge quasi nu, ajupit i aguantant un gran garrot. Les dues últimes escenes, tretes de les parts laterals de sota el cor, són: un àngel amb tres lliris, l'altre és un jove dret en posició de pregària, darrera d'una dama egenolada amb les mans juntes.

A Lluçà també trobem una altra obra de gran importància, l'antic revestiment d'altar. És una de les peces més valuoses del Museu Episcopal de Vic. Està composta per tres taules de fusta pintades i que servien per recobrir el davant i costats de l'altar romànic. La taula central va ser serrada pel mig per ser utilitzada com a portes per a una cor de porcs. Al mig trobem la verge amb un infant als genolls i una poma a la mà dreta. Les quatre escenes dels compartiments laterals de la taula davantera, són: l'Anunciació, l'Epifania i la Fugida a Egipte. El fons estava recobert amb una fulla de plata.

On domina més el color és en els revestiments laterals de l'altar. Un d'ells representa el Coronament de la Verge que, asseguda al costat de tron on seu Crist, s'inclina vers ell, mentre li posa la orona. A l'altre costat s'hi veuen la Verge i Sant Joan asseguts sobre trons envoltats pels set dons de l'Esperit Sant.

L'autor d'aquesta obra és conegut com a Mestre de Lluçà, el qual també va pintar els frescs de Sant Pau de Casserres i Puigreig. L'obra la podríem datar dels voltants del 1250.

Cristina Torrent Estorch

Olga Costa Castany