El castell de Lluçà i el pantà de Garet
Els orígens del Lluçanès
Sortirem de Santa Maria de Lluçà, a l’aparcament que hi ha just al costat, on podrem deixar el vehicle còmodament.
Encara no haurem fet les primeres passes que passarem per davant de la porta de l’església de l’antiga canònica de Santa Maria de Lluçà, visitable al llarg de tot el dia, gairebé cada dia. Potser millor deixem la visita per després de la caminadeta, però no val a marxar sense dedicar-li una bona estona. Sobretot, no ens podem perdre el claustre romànic i les pintures morals que es conserven a una sala annexa. Una meravella!
Deixem el tel·lúric indret girant cap la masia del Vilaró, passant per la gran alzina que ens en dóna la benvinguda al cantó del camí i, pràcticament al seu peu, agafem el corriol que ens porta a les entranyes de la fabulosa balma dels Bous, amb la seva font, al bell mig d’un sot al mig del paisatge agroforestal canònic del Lluçanès, talment com si fos un somni o un trencament inesperat. Si hi arribem en època de copioses pluges, l’aigua hi rajarà a cor què vols per tot arreu, tot formant una allargada cortina de rajolins d’aigua que caldrà esquivar abans de poder-nos aixoplugar a l’ample espai resguardat i ombrívol sota la gran visera rocosa.
Tornem a sortir a la realitat, a la del mosaic agroforestal, on el bosc de pins rojos esquitxats de roures martinencs i alzines a les zones més assolellades, anirà guanyant terreny mentre anem pujant cap a la bassa del rec de Miralles.
Arribarà un moment que assolirem un collet i canviarem de rumb per dirigir-nos cap al mas del Castell i, ja clarament, fins al capdamunt del castell de Lluçà i l’ermita de Sant Vicenç, la fita cobejada del serrat de grans vistes circulars cap al Lluçanès, el Ripollès, el Collsacabra, el Berguedà, el Solsonès... Un lloc propici per a un bon descans, sens dubte la cirereta del pastís de la caminada d’avui.
Ara ens tocarà baixar, i ho farem decidits cap a la petita vall i el pantà de Garet, refugi de tot tipus de fauna aquàtica, on va recuperant la zona humida i on gaudirem de paratges de gran harmonia.
Des d’aquí, i ja per acabar, només ens caldrà seguir el camí que ens farà passar per la balma de Garet, no tant espectacular com la primera que hem vist, per arribar-nos ja una altra vegada a les portes del preuat monestir de Lluçà.
