Claustre romànic de Lluçà

Abans s'hi entrava per una porta tardana, oberta en la nau principal de l'església, però al 1969 s'en va obrir una altra a mitja nau , al lloc on devia ocupar la primitiva, i on hi havia, darrerament, un dels altars laterals buidats en el mur. També es va suprimir un pis superior.

El claustre té una forma irregular, és un paral·lelgram que amida 6,45 x 7,40 x 6,75 x 5,60 metres. Les quatre galeries tenen un total de 18 arcs sostinguts per vint-i-dues columnes amb els corresponents capitells, als quals s'han d'afegir els quatre capitells i columnes dels arcs que traven els pilars angulars. Dels 22 capitells, 20 estan escolpits, amb diferents motius vegetals o animals, que ens recorden el claustre de Ripoll. Per aquest motiu es pensa que el calustre fou construït en la mateixa època, entre 1172 a 1206.

Quan es va reconstruïr el claustre, van aparèixer moltes tombes anropomòrfiques, algunes fetes sobre d'altres més antigues. En elles varen aparèixer moltes ossamentes i algunes monedes antigues, en especial 4 florins d'or del segle XIV. Aquestes tombes apareixen al terra, ara cobertes amb vidre, però també n'hi ha dues de penjades a la paret. Als dos hi ha inscripcions i escuts antics. Un podria ser de Bernat de Merlès, Canonge de 1242. L'altre correspon al canonge Ramon Casovers, un personatge molt pròsper per al monestir.

L'existència de tombes al'interior del monestir, és normal, ja que s'enterrava a dinsi fora del monestir, i més encara si es tractava de benefactors insignes o comunitaris.